Fantasia i erotisme

Una bacio d'A(d)dio

2012-01-13T22:58:00.000-08:00

Nina Zilli, una xica fenomenal, el meu retrobament amb la música italiana, que mai ha deixat d'agradar-me, amb cançons originals, versions aconseguides i lletres atrevides, políticament incorrectes i plenes de doble sentit.

Il paradiso
Com'è che se mi sfiori saltano le regole

Pugno nello stomaco

Like a Lion in Zion I stand

Chiedo un'ora sola, lo sai

per darmi il sorriso che vorrei

L'amore non basta mai

Amore non basti mai

Un bacio d'A(d)dio
Se io

ti chiedessi di stare con me

nella notte più buia, un momento io e te

soli senza rimpianto

uo o yeah...

Un bacio d'a(d)dio

solo un bacio d'a(d)dio

dato come si deve

che si perde in un attimo e poi non c'è più

Tutto Bene
Cadono come le foglie i soldati

mentre guardiamo sul divano la tv

Passano le ore felici

e la coscienza si dimentica di sé

Ho bisogno di te

ti prego, resta con me

Ho bisogno di te per mandar via la mia solitudine

Bellisimo
"Ti giuro che sono sincero,

è l'ultima volta",

la frase dell'anno, tesoro,

è questa, l'hai vinta,

lascia stare, non ti sfinire,

perdi tempo qui

io non chiedo cortesie...

2011-12-07T23:47:00.001-08:00

Estic tornant a escriure a les Històries Veinals, a la 10a edició, esté veí de dalt és incansable, de vegades em pregunte com ho pot dur tot endavant (bé, tot no, que li vaig enviar el meu llibre i ni me l’ha llegit ni na ;-) però el seu projectede les HV és increible.

Escric amb companyia, la gent del meu replà són Josep Braut que té la part més dificil per a mi: acabar el relat que li fem els altres tres. El Gatot, June-Miller i jo mateix. La dinàmica és continuar el fragment que ha començat una altra persona i provar de donar-li sentit.

El relat ha de ser... calent perquè de tota la llista de 32 participants el veí ens ha triat a nosaltres amb blocs que tenen temàtica, digam-ne, calenta. Així que deduisc que espera un relat eròtic o... más allá.

Hi ha un requisit: hem d’incloure al nostre fragment “coses” que el veí ens ha deixat preparades. A qui ha fet el fragment anterior, per exemple, li ha deixat “Les liaisons dangereuses”, el llibre, encara que jo recorde més la pel·lícula de Fears, amb una Uma Turman de 18 anyets (qui els pillara, els anys, no la Uma, amb l’experiència d’ara, clar, per arrodonir el tòpic). A mi m’ha tocat incloure un poema de Llum de dona, l’autora d’un bloc sensible i delicat (com no derretir-se davant la versió de “light on fire” que canta Eliane Elias i que Llum ens ha deixat al seu bloc).

Bé, anem allà, en breu el veí us penjarà l’enllaç al nostre relat, espere les crítiques, sinceres i devastadores, com sempre.

2011-12-06T02:34:00.001-08:00

Les cançons infantils no són gens inocents o... jo tinc la mirada susia que diu una amiga:

"...cuando te digo: China, china, chinita del alma; tú me contestas: Chinito de amor!"

Impaciència...

2011-12-01T06:28:00.001-08:00

Des de que m'has dit que anaves a escriure que tinc ganes de llegir-te.

El perfum

2011-10-15T15:55:00.000-07:00

Hui per fi s'ha acostat. Ens han presentat i els dos besos de rigor m'han permés flairar breument el seu perfum; una agradable sorpresa: és el mateix perfum que el d'Ella. Ara m'agraden les dos...

Llepolia als llavis

2011-10-06T22:29:00.000-07:00

La va buscar per tota la planta, sabia que havia d'estar en un lloc o altre: la sala de juntes, el despatx, el magatzem, el wc i, finalment, la sala de visites. La va trobar, els cabells replegats en una cua, els ulls verds tancats, la boca entreoberta i la llepolia a la boca...

Va tancar la porta sense fer soroll i els va deixar a soles.

Obsesió

2011-09-07T15:15:00.000-07:00

Salvariem la muralla púrpura i cercles concentrics de saliva no pararien fins alçar ferms els dos turonets amb una música suau de fons...

I'm reading: "Somniant amb Aleixa"

2011-08-31T15:27:00.000-07:00

I us reproduisc un fragment:

"[...]Marga havia aconseguit tancar un possible cercle amb tots tres: amb un pit es follava la boca de Sergi i amb la llengua es follava la boca dAleixa. Sergi continuava tenint el piu dins de la vagina d'Aleixa. I Aleixa es follava amb els dits la xoneta de Marga"

Això és un trio i la resta són tonteries!

I a més la coautora del llibre, i del fragment pot ser, em va dir "Espere que la gaudisques (la novel·la) i compte, que de vegades els somnis esdevenen realitat"

Anava a seguir llegint però ara jo me'n vaig a dormir... i a somniar!

Homenatge 2.0 a Enric Valor: "El patge saguntí" (fragment)

2011-08-22T08:57:00.001-07:00

[...] Ella, la duquessa, dona lleugera i enamoradissa, tot era resseguir amb l'esguard la figura elegant del nou patge, i a l'acte sentí glatir amb grans bots el seu cor, i restà meravellada de la gràcia de Llucina, que ella, naturalment, així com el duc, creien que era un afinat fadrí. Saguntí abaixava els ullsmentre el saltres admiraven la seua peregrina bellesa.
No cal dir amb quant de gust se la quedaren de patge en el palau.
D'allí en avant, servia igaul el duc que la duquessa, els quals com qui diu es disputaven el goig de ser acompanyats per Saguntí.

At the work

2011-07-05T21:50:00.001-07:00

Quin home! No se si fer-li peuets per baix la taula, mira que no m'ha dit res de les sabates! I em va dir que li agradaven en punta. Ni de la bateta negra, ja no se com possar-me per ensenyar-li l'escot, si m'he tirat damunt els seus papers dos vegades per dir-li noseque i el tio em mirava els ulls!

Em pense que bote per damunt la taula i li faig un bes, d'ahí no s'escaparia. Es que li estic mirant els pantalons a ratlles, quines cames! Que no m'apretarà tota amb eixes cames?

Vaig a dir-li que hem acabat la feina, que se'n vaja que m'encendré jo sola de pensar coses. Quin matí més llarg, quin matí de meeeeerda... quin matí desaprofitat.

Jo sí que l'aprofitaria, però veig que haurà de ser a casa, amb el meu home...

Mentre el seu empleat eixia per la porta un missatge li va arribar a l'iPad: "Per cert, jefa, quines sabates més boniques. M'agraden"

M'agradaria a l'aigua...

2011-06-27T15:09:00.001-07:00

- Un dia em duras a la teua bassa?

- Jo crec que des de que vas llegir aquella història la tens idealitzada.

- No, a mi m'agrada l'altra...

- Saps que això és fantasia, ficció que en diuen, no?

- Va porta'm un dia...

Conversa conjugal

2011-06-22T21:57:00.000-07:00

-Hui he vist la nostra amiga.
-Ah! I què conta?
-Hem parlat de tú.
-Ah! I què diu?
-Que ets un presumit.
-Vaja... i això?
-Li he dit que estas insuportable, sempre pensat que ets tan guapo, i m'ha dit que no ets per a tant.
-Toca, dona gràcies a les dos...

Esclau de la publicitat

2011-06-11T15:39:00.000-07:00

Hui he sopat amb una amiga que portava "euphoria" mentre sonava Michael Bublé de música de fons i casualment tinc una altra amiga a qui li agrada la cançoneta del Boublé que em diu que usa aquest mateix perfum . Associant conceptes m'ha vingut al cap el darrer anunci de Dior. Se m'han torbat els sentits i m'han vingut pensaments impurs..., amb les dos amigues.
(Si fora catòlic amb aquesta confesió tindria l'absolució, no?)

Arrenca la Novena Tongada de les Històries Veïnals!

2011-06-02T14:36:00.000-07:00

- Has vist el veinet nou que s'ha apuntat a les 9HV?

- No és nou, a les altres ja hi va participar.

- Ja el tenies enfilat, eh? M'agradaria tirar-me'l.

- Sip, però jo hui estic cansadíssima, a mi hui m'agradaria que me la menjara.

- Ostras, que comodona ets.

- Tú has vist com diu que ho fa, si et possa música i tot. Se m'ocorreix...

- Qué?

- Anem, tú te'l tires i ja cansadet, mentre es refà, que me la menge a mi...

- Ets una bruixa!

- Mira ella, i tú també!

Cristina gelosa

2011-05-24T15:55:00.000-07:00

Cristina escoltava l'aigua brollar, imaginava a Fèlix banyant-se, amb el membre flàcid, cansat. S'havia esmerat molt per fer-lo cansar, encara li feien mal els pits de les mossegades que havia rebut a canvi de les atencions que li havia dispensat.

No volia que es tocara a la dutxa [llegir més...]

Cristina recorda...

2011-05-04T11:30:00.000-07:00

Cristina es vist sols amb la camisa de Fèlix i obri la porta al servei d'habitacions, replega la comanda i la porta al llit on fa no res acaba d'estar amb ell. El sent com s'adreça al bany i encara que sap que no tenen temps per a res, necessiten menjar, després de gaudir-se els entra gana als dos i ella n'ha gaudit molt amb els mosos que li acaba de fer... [llegir més?]

Sant Jordi 2011 a Blogville: El final

2011-04-23T23:02:00.000-07:00

Ahir em vaig sentir un poc com Tony Stark: despullat de la màscara i enfrontat al vici semi-secret que tinc d'escriure quan una de les mues xiques de Sant Jordi va revelar el meu nom al seu post-regal i el va vincular a aquest bloc.

Però bé, és el que hi ha i a qui no li agrade que no mire.

Parlant del Sant Jordi a Blogville 2011, tinc dos regals pendents, que ahir no vaig poder entregar.

Per a Lula li regalaria el llibre "Somnien els androides amb xais elèctrics?" de Phillip K. Dick. He llegit al seu bloc la recomanació de "Crash", m'ha agradat quan ha dit que era una obra que vinculava la nova teconologia dels automòvils dels anys 70 amb les relacions humanes extremes. I no és això Blade Runner? No és Deckard un replicant? (Bé eixe és un altre tema... ;-) L'autor trobe que li apanyarà, si recomana en dos post "Miedo y asco en Las Vegas" una obra escrita amb un autor fins a dalt de sustàncies "estimuladores" el meu Phillip, l'escriptor dels psicotròpics per excelència, no li pot vindre de nou.

Per a Montse, discreta com ella a soles, que no es deixa veure fàcilment pel seu bloc, li regalaria un assaig, "Quan el mal ve d'Espanya" de l'amic i gerent d'Acció Cultural del País Valencià Toni Gisbert. El bloc de Montse és molt poètic, però darrerament la indignació l'ha superada i té uns post molt reivindicatius, m'agraden les dos facetes.

Espere que us agraden.

I ara els agraiments...

Gràcies, gràcies pels vostres llibres. M'han encantat, Emily el llibre de l'Anaïs no el tinc, me l'he de comprar tan prompte com obriguen les botigues ("Me niego a vivir coma una mujer ordinaria en un mundo ordinario"). Joana el post de la Salwa preciós, com diu Dissortat a un dels comentaris m'ha caigut la baba de llegir-lo, tot trufat de versos de la "Señorita" de la meua musa.

I al Veí de dalt... enhorabona per la inciativa, i agraït per l'esforç de coordinar-nos a tots i totes i omplir la blogsfera de roses i posts.

I ara que ens coneguem... us llegiré més.

Sant Jordi 2011 a Blogville: Pista II

2011-04-22T01:07:00.000-07:00

Les meues xiques de les roses de Sant Jordi no són adictes a internet :( Els comentaris que els vaig fer anit encara no me'ls han contestat... i ja són les 9 de la matinada :-D

Bé, per ser sincers una d'elles m'ha fet arribar una resposta per un canal privat: "no t'oblides de Sant Jordi" a això li se'n diu confiansa siega...

I em pense, em pense, que la xica del llibre de Sant Jordi ha fet el subtil atreviment de passetjar-se pel bloc deixant rastre...

Sant Jordi 2011 a Blogville: Pista I (A petició de Mercé)

2011-04-21T07:37:00.000-07:00

Les meues tres dos xiques de Sant Jordi tenen coses en comú, una d'elles: saben usar bé la llengua, estimen la nostra llengua, parlen llengues estrangeres o han fet referència a la llengua als seus blocs...

Un nou atreviment: blogs i llibres

2011-04-17T03:22:00.001-07:00

M'he comboiat amb El veí de Dalt, de nou, en una iniciativa seua. Conegueu el joc de l'amic invisible? Doncs amb bon gust i adaptat a la nostra festa de Sant Jordi. Valga a dir que discrepe amb l'emparellament "obligat" home-dona i amb l'obligatorietat de fer "ells" una rosa i "elles" un llibre, però m'han dit que és la tradició. I que jo no mane. Així i tot la inciativa m'agrada i el comboi guanya a l'agra polèmica, així que ahí estic.

BoB? Quin Bob?

2011-04-03T10:12:00.000-07:00

Anava a fer un post a propòsit d'alguna que per començar a complaure al seu xic, fanàtic de les noves tecnologies, es va posar al culet lluentonetes composant l'anagrama del darrer mòbil que havia comprat i del que estava tan content...
Però m'han dit que el mal gust de l'acudit no se n'addiu a la linia "editorial" d'aquest bloc.

Blogllar: Fer l'amor amb referències als blogs que m'exciten

2011-03-16T07:56:00.000-07:00

Com seria fer l'amor amb una persona que tinguera, més o menys, les mateixes referències de blogs "hot" que jo?

- Hola, què guapa, m'agrada eixa gavardina.

- Hola, quant de temps...

- Si, tota una vida.

- Vols un café?

- No, i tú?

- Tampoc, vull que m'ensenyes què portes baix la roba.

- Baix la gavardina? -Alicia es va obrir la roba mostrant una faldilla curta, en acabar es veien unes tupides mitges. Marcel es va contindre les ganes d'agafar-la i pujar-li la falda.

- No, baix la bateta.

- Anem. -va dir ella.

El va empenyer i va entrar cap a dins de sa casa. Es va llençar a ell, amb la boca oberta el va silenciar, recularen els dos fins el sofa. Ella va fer seure Marcel i es va inclinar damunt d'ell, un genoll al sofà, l'altre peu a terra, mentre el besava.

- No és precissament la manera que li agrada a She Wolf -va dir ell mentre se la mirava des de baix.

- A mi m'agrada manar, ja ho saps

Alicia es va pujar la faldilla i va tancar el Marcel entre les seues cuixes, mostrant les mitges. Ell li va llevar la gavardina que va relliscar cap a terra. Els braços d'Alicia es quedaren al descobert, portava un jerseiet sense mànegues, amb coll alt, però tanmateix els pits li cridaven més l'atenció a Marcel que quan portava escot, erem prominents, estaven durs, s'endevinaven els peçonets durs també.

- Quina roba interior portes?

- La que em digueres que t'agradava d'aquell escaparate.

- Te la vas comprar?

- No t'ho creus? Vols vore-la?

Marcel va baixar el cap fins a les cuixes d'ella que l'estrenyien, va veure la blonda de les mitges.

- No em digues... -va començar Marcel

- Com les de Six, em va agradar com ho contava.

- Saps que des de cap d'any et tenia ganes? -Marcel se la va arrimar més.

- Si, quan em digueres que mirara el post de Mikis m'ho vaig figurar, ets, digam-ne, poc sutil. Però vaig pensar que t'hauria de fer esperar una miqueta.

- Una miqueta? -Marcel li parlava i li besava el coll, mentre li apartava la melena amb el nas- Si estem en falles!

- Si us fem esperar valoreu més les coses bones.

Marcel ja li havia passat les mans per baix la faldilla, l'alçava amb delicadessa, fregava el tanga, se'n va adonar que no era el que ell havia triat, tant li feia, començava a baixar-li'l.

- Que vas a fer-me?

- Vols que et faça el que li van fer a la princesa?

- Espere que estigues a l'altura -li va dir Alicia mentre llençava el tanga a terra, amb la gavardina, i es recolçava al sofà amb les cames obertes mirant com Marcel treia un somriure plàcid a la cara.

Alicia va trobar el comandament a distància de l'equip d'audio i va engegar la música...

Ací les stars: Six, Srta Tiquismiquis, She Wolf, Princesa

*Faltaria la correcció dels temps verbals que m'han dit que ho porte fatal :-P

El monstre de la luxúria, again.

2011-02-27T15:35:00.001-08:00

L’altre dia vaig vore Clhoe i, la veritat, esperava una altra cosa. Una altra cosa que culpabilitzar l’adulteri, que a priori no es produeix, (sí un vaig a contar tota la película) una vegada més. El cas és que jo ja havia vist en 1987 “Atraccion fatal” i, no se, pensava que la moral de Hollywood havia canviat, però no.

Els cels, la inseguretat en la parella, porten a la predisposició a creure tot allò que justifique la desconfiança. I més si qui raporta és pagada per això. Primer per no perdre l’estupendi. Després per què li agrada contar històries hot (ací la part de la pel·lícula que em va dur a vore-la). I més tard se n’aprofita de la part dèbil de la parella, invertint les culpes.Tot es fa un gran embolic i, el nostre dimoni jove i irrebutjable, abans de ser expulsada de la recomposada pax conjugal encara fa un darrer assalt a l’hormonat fill de la parella, amb l’esperança de trencar la fràgil unió familiar.

Arribats a aquest punt ja hem passat a paraules majors: no s’ataca un adúlter per portar-lo al solc, s’ataca una institució poc menys que sagrada: la família de classe mitja-alta dels USA (i model per al món occidental sencer) i això sols té un preu, el mateix preu que Glenn Close va pagar en els 80’s: l’extermini total i que al mateix temps permet reforçar la família amb l’encobriment de l’assassinat, digueu-li accident per ser fidfels al guió.

Roda i volta la mateixa cançò: no pecaràs… que el càstic pot ser terrible. Lamentable moralina.

Look at me standing

2011-02-12T15:36:00.000-08:00

- He perdut la meua amiga. La recordes? M'ajudes a buscar-la?
- Si, clar per on penses que pot estar?
- A la discoteca.
- Segur?
- Sí, anem!

Entraren a la discoteca i sonava la música

- Vols que ballem?
- Però, i la teua amiga?
- La podem buscar després!
- Doncs ballem...

Ell l'agafava lleument de la cintura, amb precaució, es sentia extrany, ella li va cargolar els braços per darrere del coll i el mirava als ulls. Ell estava preocupat per l'amiga d'ella. Ella va acostar més el cos, fins tocar-se. Alçava la cara apropant-se als llavis d'ell.

- Hauriem de buscar a la teua amiga. -la seua preocupació era sincera.
- Sí tens raó, anem als reservats.
- Anem.

Ella va entrar primer, estava tot fosc, quan ell va entrar no la va veure, estava ja asseguda al sofà.

- I la teua amiga?
- La buscarem després, t'ho he dit abans, tontet...
(a mi, es que m'ho han de dir tot)

Ens ha deixat (II): Maria Schneider

2011-02-04T14:14:00.000-08:00

A risc de que aquest bloc semble un obituari no puc deixar de comentar que ha mort una altra de les referents eròtiques dels meus films prohibits (per la dictadura a la població en general i per a mi per l'edat que tenia quan es va començar a projectar a casa meua): Maria Schneider, actriu de Last tango in Paris.

Em crida l'atenció de la notícia publicada a Vilaweb la reproducció del text del premi-reconeiximent que l'any passat el govern francés li va retre amb l'Ordre de les Arts i les Lletres: "Vosté encarna una de les cares de la dona moderna i de la seva llibertat" sexual entenc jo. I es que després ja s'han popularitzat al cinema escenes digam-ne inspirades en el last tango de Brando i Maria. De mostra "The kids are all right" amb Julianne Moore, una altra de les meues muses (vives).

No era la sabateta

2011-01-24T09:57:00.000-08:00

Ella

- M'havies demanat que vinguera amb sabates acabades en punta i amb taconet, com t'agraden a tú, però m'he possat unes bambes amb els texans i ja està.

Ell

- Igual, té. M'acabe d'adonar d'una cosa.

Ella

- Quina?

Ell

- Que no m'interesa la teua sabata, es el teu peu el que em posa a mil. Te les lleves?

El projeccioniste va apagar les llums i va començar la pel·lícula mentre ella pensava que no podria amb ell. Li agradava així.

Una amable lectora

2011-01-03T15:16:00.001-08:00

Ha tingut l’amabilitat (i consentiu-me la redundància) de fer-me arribar la seua opinió sobre una darrera modificació del meu llibre.

Agraït de tot cor.

Els (pronoms) febles

2010-12-31T07:49:00.001-08:00

Ell

- Escolta, et puc preguntar una cosa?

Ella

- Clar, dispara.

Ell

- Tú no anaves a fer-te l’estreta?

Ella

- I tú no anaves a fer-te el digne?

Ell

- Es que no me n’he enrecordat.

Ella

- Jo tampoc

Ell

- Som febles

Ella

- M’agrada més així.

Prova #2* d'imatge centrada

2010-12-24T07:01:00.001-08:00

*Segons instruccions del públic. Ben alineada i ja concretant: Eva

Prova #1 d’imatge centrada*

2010-12-23T22:45:00.001-08:00

*I quan ja estavem centrant-nos va vindre aquesta imatge

El dinar d’empresa: a la porta

2010-12-22T07:02:00.001-08:00

Marcel estava arribant a la porta del restaurant, les mans a les butxaques, amb la dreta sostenint el mòbil, esperant que vibrara, nerviós per si no el sentia sonar. El mòbil va vibrar, un missatge: “no entres, esperam a la porta” Marcel pensava què fer. No li semblava bé esperar-la, era donar una mala impresió, la gent ja estava a dins, arribava tard, i ara per esperar-la a ella arribaria encara més tard. Va decidir esperar-la.

Mentre estava recolzat a la paret del restaurant la va veure vindre, ella el mirava divertida, amb un somriure.

- Hola! –va fer ella quan va arribar a la seua altura.

- Hola!

- Si que ets alt –li va dir mentre li mirava els ulls

- Tú també, no hauràs de fer puntelletes

- Puntelletes? Ah sí! Els besos, perdona.

Ella es va acostar i la flaire del seu perfum va omplir el cervell de Marcel de pensaments recents. Ella li buscava les galtes, ell la va besar als llavis, un piquet.

- Vaja, vas depressa… -ella es va fer enrere.

- Per a què m’has dit que m’esperara? No era per a això? Per a veure què fem? Si entrem o si se n’anem?

- No, era per sentar-me al teu costat –li va contestar ella mentre espentava la porta del restaurant i entrava cap a dins, saludant la gent que esperava a la barra.

Marcel va entrar l’últim. La gent se’l mirava acusant-lo, amb els ulls, d’impuntual.

Prova de post des de WLWriter

2010-12-13T06:35:00.001-08:00

Tinc un programa nou a l’ordinador… diu que publicarà directament al bloc!

Treballaré el teu cos

2010-12-11T00:41:00.000-08:00

Parlant l'altre dia en un post de música evocadora vaig trobar al facebook tota una sèrie de cançons que havien estat referència per a una amiga (digam-ne amiga amb totes les acepcions encara que soc del pensar que les amistats al facebook s'haurien de dir "persones conegudes" però aquesta m'agradaria que fora amiga de veres, tanquem parèntesi) i entre les cançons de la Reis estava aquesta

"... el dificil camí... on som junts tú i jo..."

No se, igual a aquest bloc li diu més una cançoneta de Norah Jones i jo parlant-vos que em recorda un sopar d'estiu a casa d'una amiga a Euskadi... però a mi, personalment m'encanta la lletra del Raimon cantada pels VerdCel "treballaré el teu cos, com treballa la terra el llaurador del meu poble..." i dies com hui, més, si cap.

Vampirisme i seducció

2010-11-29T07:04:00.000-08:00

Què tenen els vampirs, i les vampires, que tant ens atrauen? De sempre les pel·lícules de vampirs per a mi eren molt més que la lluita d'un resabut contra un monstre: eren seducció, sexe insinuat, deixar-se dur (va que elles sempre possaven el collet) de fet una de les llegendes que acompanyen el vampirisme és que no poden entrar a casa teua si no els convides... i sempre els convidaven. I ara tot continua igual, de fet quan li criticava a una amiga la galàxia "Crepuscle" em va retrucar: "Es que no és una història de vampirs, és una història d'amor"

Ha mort Ingrid Pitt, vampiresa per excelència sobre tot en facetes eròtiques i escriptora també. Una llàstima, vaig a buscar alguna pel·lícula per recordar com cridava... malgrat que sovint era ella la que mosegava.

Música evocadora

2010-11-26T07:08:00.000-08:00

Recentment els meus moments de plaer (mmmm) venen acompanyats d’una cançò que no coneixia. Al principi sense voler i ja després buscant-la cada dia, la cançò dic, m’evoca situacions ben… intenses.

Però d’altres vegades es donen coincidències agradables. Per exemple: l'altre dia estava jo al mig d’una conversa incòmoda, i de sobte va començar a sonar per la megafonia del local Leonard Cohen amb “Al•leluia”. En eixe moment vaig superar l’estat d’ànim ben desagradable que tenia i el pensament va volar al seu aire. Primer a l’escena calenta de Watchmen que va usar la mateixa cançò per ambientar la consumació d’una tensió sexual no resolta de dos protagonistes de la pel•lícula. Després al primer capitol d’un llibre eròtic, del que es pot dir que ha estat maltractat, (parlant sempre des de l’objectivitat), encara inèdit.

El seu coll

2010-11-17T06:30:00.000-08:00

He fet l'atreviment d'escriure un altre relat políticament incorrecte.
Cumplides les formes, que no calia, està a la seua disposició el relat complet. Els pregue siguen implacables amb la crítica, és la millor manera de millorar i, en el millor dels casos, que ho disfruten.

De camí al pàrquing jo l'agafe per darrere, acoble el meu cap al seu coll i quasi sense tocar-la, amb delicadesa, l'olore.
- Fas molt bona oloreta -no soc capaç de saber quin perfum porta.
- Tú espera't i voràs on faig més bona oloreta. -contesta Alicia.
No li faig cas, amb el nas li fregue el coll, puge fins el naixement del cabell, ella es deixa fer. Li faig un bes suau.
- Què fas?
Es vol fer la digna, sembla que ha llegit que s'ha de resistir un poc. Però la intuïsc ja derretida, les cames li tremolen. Li ha agradat.
(À suivre)

La música ha de ser aquesta.

Un atreviment en tota regla: Històries Veïnals

2010-11-01T04:54:00.000-07:00

Açò sí que es pot dir que és un atreviment en tota regla: fa uns dies em vaig apuntar a una mena d'aventura literària. El veí de dalt té un bloc que és un món i ell i la seua tropa de quan en quan es junten virtualment i escriuen. Tot un poc complicat però que el veí de dalt ho fa fàcil. I conviden a la gent a participar.

Jo m'hi he apuntat... espere estar a l'altura. Demà comença, estic ansiós ;-)

Va ser sense voler!

2010-10-09T06:40:00.000-07:00

Si fora mestre m'agradaria treballar en un institut com el de la xiqueta aquesta. Seria més fàcil explicar que tot va passar perquè ella era un dimoni i que em va posseir, sense ganes ;-)

Projecte Rosenvinge (I): La distància adeqüada

2010-08-27T08:14:00.000-07:00

Com vaig escriure més avall, voldria possar-li prosa al CD "Tu labio superior" de Cristina Rosenvinge.

Ací la primera estrofa de la primera cançò:

“Pot ser” em va dir ell, però el que volia era dir-me que no. Però si era que no perquè no em va dir que no, clarament? Pot ser sí que vol, estic segura que sí que vol, sino de qué… per a què em crida, per a qué em busca? “Si ens fem un café junts més de tres vegades a la setmana és que hi busca alguna cosa” ho vaig sentir a un personatge de House i clar House és com una mena de guia espiritual en la faceta de les relacions. Pensava que la cosa seria dificil, clar, si tot fora un “vols que ho fem?” i ell diguera “sí!” doncs no seria igual, un “pot ser” era la resposta perfecta: la incertidumbre, el neguit, l’esperar ara sí ara no… Seria que sí. Si anava a ser que no, per a qué es va arrimar? Perquè jo el vaig deixar, clar. “Que guapa estas hui”, “Eixes sabates són noves?”, “La teua falda m’agrada”… L’única que a mi no. Ell hi va insistir tant, ben segur que tampoc li agradava, sols trobava gust en discutir-m’ho. “No t’agrada? Si té un dibuix molt bonic” M’ho deia mentre reseguia el dibuix amb el dit, el notava per la meua cama, per la meua cuixa, pujant i baixant, seguint les espirals brodades. Això no tocava, si deixes que qualsevol et toque la cama mentre esperes que vinga el cambrer estas perduda, has perdut les claus, li estas obrint les portes de casa. Bé, per ser sincera obria i tancava les cames al ritme del seu dit per damunt de la falda, i ell n’era conscient. Més conscient del que pensava.

Ací la tornada:

Però jo ja sabia que a ell li agradava una altra, de sempre, també del nostre entorn, de fet havia de reconeixer que no estava mal: tenia bon gust per vestir, era educada i... “mona”, bé sabent que li agradava a ell més que jo, no puc dir més: “mona”. Encara que a ell li s’havia escapat alguna vegada allò de “guapíssima” però és que ell, quan parla de les altres és un exagerat. Li agraden totes. Encara que esta és especial per a ell, tant de temps al seu costat ja s’han fet alguna cosa més que amics, segur, encara que ell ho nega. Ho nega per per què vol ballar amb mi i el ball no és cosa de tres, que si li fera triar partenaire per a un atreviment ja se que seria ella l’afortunada del ménage. Qui li dirà a l’orelleta que jo encara no li he sabut dir igual de bé.

Una altra estrofa:

M’ha costat llogar aquesta habitació, no pel què diran, que em té igual, sino per què pense que podria haver estat cosa seua, havera estat tot un detall, no per això de la caballerositat, una dama que s’ho pensara no estaria ací mirant la televisió esperan-lo, pot ser perquè seria una senyal de que el seu “pot ser” era un sí. Ara pense que era un “no”. Li vaig fer un SMS amb el número de l’habitació, l’hotel ell ja sap quin és: el que sempre em diu que li agradaria per a una escapada com aquesta. No em crida. Ja a cada moment que passa, conte els instants, me n’adone que no vindrà. Estic ben guapa. Per a ell. Jersei nou, per a ell. Ja m’ho va fer una vegada, pensava que acudiria. M’havia advertit, que no l’esperara mai mes, no em volia fer patir. No me’n recordava.

Ací la tornada de nou

Jo suposava que tot sria cosa del cost d'oportunitat. Ell no estava disponible al 100% , la seua dona a casa li passaria comptes i clar una cosa era tontejar amb mi i l'altra fer la passa endavant. Pot ser no és tan valent com jo em pensava, com jo voldria. O si, però no amb mi. I ara està amb ella. M'havia dit que ho tenia tot arreglat, que es podia escapar de casa quan vullguera, però estarà amb ella, no m'ho lleve del cap.

Ací la música:

Ací el video oficial:

Ací la lletra:
Nunca para ti es quizás
yo no me equivocaba
la desazón se va a llevar
en esta temporada.
Tal vez no debí dejar
que jugaras con mi falda
que dificil es guardar
la distancia adecuada.

Esa señorita
que rima conmigo
que te ronda
siempre alrededor
es tu favorita
te lleva consigo
y te gusta más que mi canción.

Tu llave está en la recepción
ya es de madrugada
pongo la televisión
espero tu llamada
la evidencia en gotas cae
por mi jersey de Prada
la lección que ya aprendí
siempre es olvidada.

Esa señorita
que rima conmigo
que te ronda
siempre alrededor
es tu favorita
te lleva consigo
y te gusta más que mi canción.

Me muero por estar
contigo al natural
saber quien eres tú
saber por donde vas

Un poc de música

2010-05-31T09:42:00.001-07:00

Encara que hi ha qui diu que no li agrada el video... qüestió des gustos.

Les altres

2010-04-01T09:11:00.000-07:00

Estava esperan-te

2010-03-29T13:07:00.001-07:00

Saps que hui he treballat tot el dia mirant la porta? Esperant que entrares?

No t'havia promés res.

Però sabia que estaves per ací, pensava que vindries a vore'm

Ves espai amb el que desitges que, de vegades, es pot aconseguir. Demà he de tornar...

Igual demà vens i la que no estic soc jo.

Microrelat

2010-03-19T10:03:00.000-07:00

I a Pasqua havia pensat dir-li que li feia mal el cap... que el foten!

L'amant bilingüe

2009-12-22T22:59:00.000-08:00

He conegut una dona, m'encanta llegir-la.
No puc deixar de recomanar-vos-la, ací el seu bloc
http://www.sixtohell.blogspot.com/

Serà rubia? Li he de preguntar...

PROJECTE ROSENVINGE

2009-11-22T01:28:00.000-08:00

Estic escoltant un CD que em vaig comprar ja fa un temps: “Tu labio superior” de Christina Rosenvinge. Des del primer moment, des de que vaig escoltar la primera cançó a la ràdio, em va captivar. El trobe tan suggerent... cada cançó és una història sensual, atrevida, transgressora... ara escric escoltant-lo “... iria hasta el mismo infierno / por medio minuto mas / estúpidas despedidas...” i pense que cada cançó està farcida de metàfores amb la intenció de contar una història en els breus tres minuts que hom tolera en una cançó.
“Anoche me acosté / sola en mi habitación / mi amor abrazaba a alguien que no era yo” Rosenvinge conta les mateixes històries de sempre: passió, excessos, desamor, infidelitat... des de diversos punts de vista i fa de tot el seu CD una història de breus històries.
I he pensat un atreviment.
I si passe a prosa aquest CD? les seues lletres? I si faig una història amb les seues històries? Mirem la part fàcil, la banda sonora que escoltaríem mentre llegirem, ja la tindríem...

La fotografia ha de tindre el seu Copyright, és del web de Christina, on en podeu trobar altres igual de boniques.

TEST D'EROTISME

2009-11-15T07:24:00.000-08:00

He fet un test d'erotisme. I m'ha eixit això:

"Sí, noi, tens molt de foc al teu cos. Tothom que et conegui sabrà que ets una mica catxondo, et tornen boig les noies, les seves corbes, tens un instint sexual molt desenvolupat. Està bé, però recorda que les noies no busquen un Rocco Sifredi, i si vols trobar algún dia una parella estable... potser que refredis la teva llar de foc!"

Aleshores anem bé...

Amb lletres èfiques

2009-11-07T06:42:00.001-08:00

M'ha agradat llegir-te.

Ara llegiré els teus llibres.

Després m'agradaria escriure al teu cos, amb mel, falsejades lletres èlfiques, per a que ningú més ho poguera entendre.

I en acabar et despintaria amb la llengua.

Si tornes a nadar m'avises

2009-10-12T07:10:00.000-07:00

Un comentari gens innocent d'una amiga mentre fa peuets sopant porta a una nova història.

Sentits

2009-10-12T07:06:00.000-07:00

Els sentits són la nostra porta a l'exterior... i les portes et poden dur al plaer, al sofriment,... partint de la premissa que ja patim prou en aquesta vida, fem de la fantasia un lloc de plaer.
Ací haurien d'anar els sis relats que lligaren amb els nostres sentits, però estan inacabats, encara.

Més de 40 dies

2009-10-12T06:58:00.000-07:00

Vaig donar a llegir el meu primer llibre a molta gent. Em feren MOLTS suggeriments, vaig treballar en una nova versió durant 6 mesos. I aquest és el resultat.
Però... vaig enviar un capitol a la revista La Lluna en un cove i fins que em diguen si me'l publiquen o no m'han dit que he de retirar "del públic" la versió que hi havia. Així que, de moment no està disponible, però... si no em publiquen prompte ho estarà.

PS: Allò que havia promés... a la imatge teniu un link que us durà a alguns dels capitols del llibre. No he tingut sort amb els de la Lluna en un cove :-(

40 dies

2009-10-12T06:55:00.000-07:00

No disponible en internet, el té la meua editora, se l'està llegint i igual el publica :-)
Fins que no es prenga una decisió no estarà disponible en www